Sensibilitat Química Múltiple (SQM)


 

  • ¿QUÈ ÉS LA SQM?

La sensibilitat química múltiple (SQM) és una síndrome crònica, no psicològica, i que manifesta símptomes multisistèmics com a resposta a una mínima exposició a productes químics tan habituals com el lleixiu, els ambientadors, les colònies, etc., i que milloren quan s’evita aquesta exposició.

El Parlament Europeu defineix la SQM dins del nombre creixent de malalties vinculades a factors mediambientals.

La SQM suposa la pèrdua de tolerància a l’exposició a molts productes químics en persones susceptibles, i pot desenvolupar-se per una exposició tòxica única a altes dosis o por una exposició reiterada a dosis baixes. Dins del segon grup es troben un número creixent de persones amb fibromiàlgia i/o síndrome de fatiga crònica que al llarg dels anys acaben desenvolupant SQM.

La SQM és una síndrome que es presenta en 3 graus de severitat que marquen el nivell de limitació i aïllament del malalt.

Les persones amb SQM presenten amb freqüència comorbiditats, com ara, síndrome de fatiga crònica, fibromiàlgia, disfunció endocrina múltiple, còlon irritable, síndrome sec de mucoses i cistitis irritativa, que agreugen la simptomatologia pròpia de la sensibilitat.

La prevalença d'aquesta síndrome en els països industrialitzats, segons dades de diversos autors, seria de l'ordre del 2% fins al llindar del 10% de la població general, mentre que per a d'altres autors la xifra real no arribaria al 2%. De fet, doncs, no hi ha dades prou concloents sobre aquest aspecte.

 

  • ¿QUINS SÓN ELS SÍMPTOMES? 

L'inici dels símptomes pot ser súbit o paulatí, i està provocat per la exposició a productes químics o radiacions a dosis baixes que prèviament eran ben tolerades. A tall d'exemple, a la fase inicial de la malaltia es perceben com a molestes o insuportables moltes olors que abans no ho eren; a vegades es deixa de tolerar l’alcohol, els làctics o els aliments amb gluten, o es deixen d’utilitzar alguns cosmètics perquè irriten la pell.

Quan la SQM ja s’ha desenvolupat, existeixen manifestacions cutànies, respiratòries, neuropsicològiques i digestives, sovint cròniques i persistents, i que s’aguditzen en les crisis.

Els principals símptomes durant una crisi produïda por l’exposició a algun tòxic són: ofec, símptomes irritatius de la pell, de les mucoses i de les vies respiratòries, cefalea, confusió mental, nàusees, diarrea, fatiga extrema, dolor osteomuscular generalitzat i mal estat general que impedeix continuar en aquell ambient. Al deixar de tenir contacte amb el desencadenant es millora progressivament en minuts, hores o pocs dies.

Sovint la SQM ve acompanyada d’altres intoleràncies ambientals:

  • Exposició solar
  • Exposició a ones elèctriques (xarxes d’electricitat, electrodomèstics)
  • Ones magnètiques (microones, telefonia, electroimant
  • Ones sonores (soroll intens o persistent)

 

  • ¿QUIN ÉS EL DIAGNÒSTIC?

El diagnòstic de la SQM és clínic, és a dir, es basa en una sèrie de símptomes que presenten els malalts; no hi ha cap prova analítica ni cap exploració específica que permeti confirmar el diagnòstic, però s’han de realitzar exploracions per descartar altres malalties.

Per al diagnòstic s’utilitza el qüestionari QEESI, que mesura les intoleràncies ambientals i no ambientals i les exposicions encobertes, i en quantifica la gravetat i les repercussions sobre les activitats de la vida diària.

La SQM és una malaltia crònica, els símptomes es reprodueixen al repetir l’exposició a l’agent i es presenten davant d’exposicions a molt baixa concentració; les manifestacions de sensibilitat milloren o desapareixen al parar l’exposició, i la mateixa resposta s’obté a l’exposar-se a productes diversos no relacionats entre ells i els símptomes afecten diferents sistemes de l’organisme.

 

  • ¿QUINS PROBLEMES COMPORTA? 

La SQM comporta un canvi radical de vida, ja que es deixen de tolerar els productes químics que avui en dia es troben per tot arreu, com ambientadors, desinfectants, colònies, suavitzants de la roba…

Implica aïllament social (les persones que visitin el malalt no poden utilitzar cap producte químic), problemes econòmics (elevades despeses per tal d’adaptar-se a la malaltia, sense cap tipus d’ajut econòmic), incapacitat per treballar en el grau sever de SQM, pèrdua de l’oci (dificultat per llegir o veure pel·lícules, fonofòbia que impedeix escoltar música...), enclaustrament a casa (en els casos més severs només se surt per anar als metges i sempre amb màscara, per a evitar tenir crisis constantment) i greus problemes per a l’atenció sanitària, ja que els hospitals no tenen protocols per als malalts de SQM.

 

  • ¿HI HA TRACTAMENT?

La SQM no té cura i, com que no es coneixen exactament les bases fisiopatològiques d’aquest síndrome, tampoc no existeix cap tractament específic.

Encara que la SQM no té tractament, es pot controlar mitjançant un control ambiental, però, malgrat tot, el quadre pot ser crònic i persistent i reduir la qualitat de vida dels malalts.

El control ambiental consisteix a evitar productes als quals el malalt sigui hipersensible, evitar ambients humits, evitar exposició a ambients irritants (gasos, fums), canviar els productes de neteja i higiene convencionals per d’altres ecològics, menjar aliments biològics (eliminar els que no es tolerin), beure aigua filtrada, utilitzar màscares de carbó activat, fer servir purificadors d’aire, a casa eliminar tot allò que produeixi simptomatologia (mobles, roba, cosmètics...). De vegades fins i tot cal canviar de domicili.

També s’ha de controlar anualment la tiroides i vigilar els nivells de vitamines i minerals, ja que sovint es tenen intoleràncies alimentàries que poden implicar una alimentació desequilibrada amb els seus consegüents dèficits.

 

  • ¿ÉS UNA MALALTIA INVALIDANT? 

Segons el grau de la malaltia, la SQM pot ser més o menys invalidant.
És freqüent que calgui un canvi d’ambient laboral i, en els casos més severs, es presenten situacions d’invalidesa laboral.

La SQM encara no està reconeguda oficialment al nostre país, i tot just s'estan iniciant tasques d'investigació clínica i organitzant reunions científiques per a definir-ne unes bases conceptuals consensuades (p.ex., "Primera reunión nacional sobre SQM"; Hospital Clínic de Barcelona, secció de toxicologia clínica, i AETOX. Octubre de 2009).

Fonts: Sensibilidad química y ambiental múltiple. J. Fernandez-Solà y S. Nogué Xarau. JANO. Sep 2007
The Medical Perspective on Environmental Sensitivities. Margaret E. Sears. Medical Issues. May 2007
Multiple Chemical Sensitivity. Martin Silberschmidt. Danish Ministry of the Environment. 2005

 

Més informació sobre la sensibilitat química múltiple:

Canal Salut

 

FM

SFC

SQM

EHS

 

 

Inici

Facebook    Instagram    X    YouTube    LinkedIn    Mastodon

© ACAF - Associació Catalana d'Afectades i Afectats de Fibromiàlgia i d'altres Síndromes de Sensibilització Central
Avís legal
- Política de privacitat